núm. 34  |  any 2017  

Redacció

Actualment, la presencia del valencià en l’activitat jurídica és prou minsa i per tal de canviar aquesta realitat majoritàriament monolingüe, tant en el vessant teòric com en l’aplicat, s’ha creat la iniciativa Jurista en valencià. Aquest itinerari formatiu va adreçat als estudiants del grau en Dret i vol incentivar l’ús de la llengua pròpia en l’àmbit acadèmic i influir així en la formació dels professionals que més endavant la poden emprar en el camp laboral.

L’oferta actual de classes en valencià dins els estudis de dret és d’un 37% i segons Javier Palao, degà de la Facultat de Dret i coordinador d’aquesta proposta junt amb Lourdes Ferrando, «la demanda es cobreix amb escreix», potser perquè els estudiants saben que no és una llengua d’ús habitual en l’exercici professional. Palao diu que amb aquesta iniciativa es pretén implementar l’estudi en valencià qualitativament i no tant quantitativament, és a dir, es vol millorar el programa en valencià i revalorar-lo.

Encara menys presència té la llengua pròpia en l’àmbit laboral on la majoria dels juristes s’han format en castellà. «Si tu formes la gent en una llengua després és molt difícil que s’acostume a utilitzar-ne una altra quan s’endinsa en l’exercici professional, fins i tot els valencianoparlants», conclou Palao. A hores d’ara, dels 214 jutjats que hi ha al País Valencià, sols el número 1 de Montcada, el del jutge Joaquim Bosch, utilitza el valencià de forma habitual. Per això, és necessari que l’àmbit acadèmic i el professional es coordinen per incloure el valencià en el món jurídic. Com diu Palao, «el que podem fer a les universitats és proporcionar professionals competents en valencià, però si a les administracions no s’afavoreix la utilització de la llengua, serà un esforç debades». I malgrat la postura favorable del nou govern autonòmic, sembla difícil dur a terme aquesta tasca per la preeminència del castellà i les sinergies imperants.

A tres anys vista

La previsió és que el pla es pose en marxa d’ací a tres cursos. Aquest primer any s’està dedicant a l’estudi de la situació i a recollir les dades necessàries, en el segon any es dissenyarà l’estructura i en el tercer any s’implantarà.

La idea és que els estudiants facen, a més de diverses assignatures, el treball de fi de grau i les pràctiques en valencià, sense descartar la inclusió de l’anglès dins una visió plurilingüe en la línia que impulsa la Conselleria d’Educació. I també es preveu com a possibilitat incloure en l’optativitat una assignatura de dret públic i una de dret privat, en què s’explicarà el dret civil foral valencià. La finalitat, segons Javier Palao, «és capacitar la gent perquè puga exercir la seua professió en valencià».